Aquí no dimiteix ningú

© La Gamba Negra

Avui volia escriure el típic article queixant-me que aquí no dimiteix ningú, que la impunitat per mentir i tergiversar és total, etcètera, però he decidit que això ja ho sabem i no val la pena repetir-ho. En el nostre passat hi ha una pila de càrrecs públics que feien trampes —a Catalunya i a Espanya, de tots els partits— i després, un cop els van descobrir, tot era fer-se els ofesos i disfressar la realitat amb tàctiques de partit i conxorxes dels rivals. A vegades és com si la vida política es regís per un codi moral diferent, sense memòria. La prova n’és aquest present cada dia més bufonesc. Agafem la setmana passada, per exemple: un ministre d’Educació espanyol proposa lleis escolars que farien feliç a Franco, un alcalde socialista és investigat per presumpte tràfic d’influències i, mentrestant, les fundacions dels partits polítics es repartiran prop d’un milió d’euros de diners públics (més de la meitat són per a la FAES d’Aznar, potser perquè el seu laboratori d’idees ha d’inventar moltes excuses per a Rajoy).

Entre els nous casos que exigirien alguna dimissió hi ha l’afer de l’informe que va publicar El Mundo un mes enrere, sobre els possibles comptes a Suïssa d’Artur Mas i Jordi Pujol. Ara el comissari en cap de la policia ha negat que ells redactessin cap esborrany, però el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz es fa l’orni i amb ell tots els polítics que a la campanya electoral van utilitzar el rumor per buscar vots. Esclar que aquí n’hi ha per a tothom: la mateixa justícia que reclamen Mas i Pujol, ara l’haurien d’aplicar al seu partit i fer plegar Felip Puig, el conseller d’Interior. La corda de mentides i contradiccions que ha anant trenant al voltant de l’actuació dels Mossos el 14-N, sobretot pel que fa al llançament de projectils, és fabulosa. El director general de la policia catalana també va haver de sortir a desmentir-lo. Pensant-ho bé, uns i altres podrien intercanviar cromos: dimiteix Fernández-Díaz i, a canvi, dimiteix Felip Puig. Seria una manera de reviure els vells acords entre CiU i PP.

Jordi Puntí, El Periódico, 10 de desembre del 2012.