Van sortir sis toros, tots eren dolents

Tots els toros de la Monumental seran dolents per a mi si, en aquell temple neoclàssic de la madrilenya Carrerade San Jerónimo amb dos lleons amb l’urpa damunt d’una pilota de voleibol, acaben declarant els toros bé d’interès cultural i es tornen a celebrar a la Catalunya espanyola (la del Sòl de Baix, com si diguéssim).

Que els toros són un bé d’interès cultural és, des del meu punt de vista, una evidència. No cal que hi estiguin d’acord, discrepar combat el colesterol. No els demano que pensin, com jo, que la millor manera de celebrar la independència de Catalunya és que la declarin a mig matí (dos quarts de dotze seria una bona hora) i a la tarda celebrar-ho anant-nos-en a una corrida de José Tomás a la Monumental. Tots sis per a ell sol. Amb la Popular Sansense estripant el pasdoble, com en els bons temps.

Ara com ara, per veure una corrida, els aficionats de la Catalunya espanyola hem d’anar a Ceret, a Saragossa, a Nimes, a València, a Castelló. Mentrestant, escoltem el programa Los toros, presentat per Manolo Molés (“Des del ruedo de la SER, lo que usted quiera saber sobre el mundo de los toros”, fa la sintonia). Paradoxalment, el 2010 els directius de la valenciana Ràdio Nou, sota el govern del Partit Popular, van tancar l’espai Bous sobre tauromàquia. Ni amb els populars pots estar tranquil. Jo que tenia totes les meves esperances posades en el president Camps.  

Però una cosa vull deixar clara i meridiana: si a la Catalunya espanyola es recuperen els toros de la mà del Congrés dels Diputats, a mi no m’hi veuran el pèl, a la Monumental, per respecte a la sobirania del Parlament. Quins dies més estranys que m’esperen. Jo anant cap a Saragossa a veure toros, dalt d’un tren, amb la mirada perduda en el desert dels Monegres, mentre a Barcelona la Monumental bull d’olés entusiastes. N’hi haurà per tirar la muleta al foc.

Enric Gomà, Ara, dimecres 2o de febrer del 2013.