L'agulla daurada

Coincideixen aquesta setmana tres notícies sobre el mercat de l'art. D'entrada, el novel·lesc robatori d'obres valorades en milions d'euros. Han volat  del Museu Kunsthal, a Rotterdam, obres de Picasso, Matisse, Monet, Gauguin i Lucian Freud. Molts analistes coincideixen amb el titular que el dimecres obria la informació signada aquí per Maricel Chavarría i Teresa Sesé: “I si el lladre fos un col·leccionista?” Les obres són tan conegudes que deixen rastre, de manera que la hipòtesi més plausible és que es tracti d'un robatori per encàrrec d'algú molt ric que cobeja gaudir-les en exclusiva. Un segrestador d'art.

El galerista xinès Gao Ping, detingut a Madrid el mateix dimecres, és un home molt ric. Tant que va pagar Telefònica, segons llegeixo a El País

, per tenir un número de mòbil especial: el 618888888. El 8 és un bon número  entre xinesos, ja que en cantonès es pronuncia fai la paraula fa també es pot traduir com enriquiment o fortuna. No de bades els Jocs Olímpics de Pequín es van inaugurar a les vuit del vespre del vuit d'agost del dos mil vuit (8/8/8). La detenció de Gao Ping en l'Operació Emperador es justifica pel seu lideratge en la major xarxa de blanqueig de diners desarticulada fins ara. Gao era l'amo de la galeria d'art madrilenya Gao Magee i exercia de promotor d'art xinès a Espanya i d'art espanyol al districte 798 de Pequín, al Centre d'Art Contemporani Ibèria, pel qual passaven artistes promocionats des de Madrid. En la crònica que Sergi Vicente va fer des de Pequín per al TN Migdia de TV3 el poeta Gerard Altaió, instal·lat a la Xina, recordava que en aquest centre ha exposat Ouka Leele (Bárbara Allende Gil de Biedma), i en remarcava el parentiu amb Esperanza Aguirre.

La tercera notícia no inclou (que sapiguem) cap delicte. La històrica pinacoteca russa de L'Hermitage vol instal·lar una franquícia a Barcelona. Ja en té a Amsterdam i Ferrara i n'havia tingut a Londres. La presumpta bona notícia desperta un cert recel perquè el museu rus només cedeix les obres i caldran inversors per condicionar-ne el marc expositiu. Com que un museu no és allò que en diríem un gran negoci l'operació presenta un aspecte de clarobscur, per dir-ho en llenguatge artístic no blanquejat. L'any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad (ara Sant Petersburg) per escriure un llibre sobre el setge de la ciutat durant l'ocupació nazi. Un dels moments més memorables de L'agulla daurada

(1985) és quan Roig rememora les visites que s'organitzaven a L'Hermitage en ple setge, amb les obres emmagatzemades als soterranis. El guia s'aturava davant cada paret nua i descrivia amb tot luxe de detalls la pintura que hi solia haver allà. Aquesta simple operació de memòria visual és més artística que no pas els afanys de possessió sumats del col·leccionista, els lladres del Kunsthal, Gao Ping, Esperanza Aguirre i els inversors de L'Hermitage transhumant.

Màrius Serra. La Vanguardia. Columna a Cultura dissabte 20 d'octubre de 2012