Avinguda Brasil

Potser us sonarà antiquat, però aquests dies mig Brasil està pendent del televisor. Divendres a la nit es va acabar una de les telenovel·les amb més èxit dels últims anys, Avenida Brasil. Alguns capítols finals han arribat a tenir un 68 per cent del share. Als diaris importants, els articulistes més tibats han analitzat les desventures del triangle entre Carminha, Max, Nina i el Tufão i, durant la campanya d’eleccions als ajuntaments, no hi havia míting en què els candidats no fessin alguna gracieta referida a la sèrie. La trama d’enveges, traïcions, secrets i amors furtius no és gaire original, si no fos perquè un dels protagonistes és un futbolista retirat, d’uns 40 anys, que va arribar a jugar a la lliga francesa i va fer uns quants calés. M’expliquen que aquesta món de luxe i buidor també va donar alguna trama secundària interessant, com la del jugador gai amb una mare evangèlica que havia sigut actriu porno, però para de comptar.

Durant uns quants dies em vaig apuntar a mirar Avenida Brasil, però em va semblar avorrida i sense gens d’humor. Res a veure, per exemple, amb la mítica Dancin’ days, interpretada per Sonia Braga, que als anys 80 van emetre a TV-3 i que a Brasil tothom recorda com un cim del gènere, fins al punt que n’han fet un remake i tot ¿Què ho fa, doncs, que ara Avenida Brasil hagi tingut tant d’èxit? Algun intel·lectual ha escrit que té a veure amb el Rio de Janeiro on passa l’acció, un barri de ficció que es diu el Divino, amb un augment de la classe mitjana i on els que són rics viuen en mansions i no tenen por. Jo crec que el culpable de l’èxit és Twitter. Fa anys, quan TV3 feia Dancin’ Days o Balla amb mi, molts ens miràvem la novel·la per poder escoltar tot seguit els resums divertidíssims que Quim Monzó en feia a El mínim esforç, el programa de Catalunya Ràdio que conduïa Jordi Vendrell. Ara, mentre miren l’episodi diari, els espectadors es connecten per comentar les xafarderies i sorpreses. Que si aquest és un xulo, que si aquella és una bagassa, que si la mare està operada de tot arreu... És l’essència de la telenovel·la, la xafarderia, multiplicada per mil i en temps real. Vist l’èxit, no em sorprendria que aviat els canals televisius comencin a contractar comentaristes perquè facin pujar l’audiència a través de Twitter.

Jordi Puntí, El Periódico, 20 d’octubre del 2012.