A mesura que s’acosta l’Onze de Setembre i es van coneixent els detalls del Tricentenari de 1714, amb l’esperada inauguració del Born Centre Cultural, també són més evidents les intencions de l’ajuntament de Barcelona. Fa anys que els veïns del Born veiem com avancen les obres al mercat i en la urbanització de la zona, però des de fa uns dies, inevitablement, també ens adonem dels canvis més subtils que es produiran, que ja s’estan produint, i no sembla pas que vagin a favor de l’esperit urbà del barri ni dels veïns.
Mentre cal esperar que el nou centre doni un impuls cultural a la zona, més enllà de funcionar com a urna per embellir un discurs ideològic, els canvis que ja són visibles permeten intuir que l’entorn del Born serà sobretot un gran centre comercial a l’aire lliure. La recent aprovació del Pla d’Usos 2013 a l’ajuntament, amb els vots del PP i CiU, s’ha presentat com una modificació del Pla del 2010 que aleshores va impulsar la regidora de Ciutat Vella, Itziar González-Virós. En realitat, però, el nom és només una disfressa de xai per devorar el territori i mercantilitzar encara més una zona que ja està saturada d’àrees comercials i turístiques.
El nou pla està fet per incentivar la inversió a Ciutat Vella, sense tenir en compte la voluntat dels veïns, i amb l’excusa de la crisi facilita que l’espai públic tingui usos privats --com ara les terrasses--, autoritza nous establiments de restauració i permet la instal·lació de nous hotels a la franja perimetral de Ciutat Vella. La transformació del Born, ves per on, arriba en el moment just per a aquestes noves normatives i, de fet, més d’un restaurant ja ha iniciat reformes preveient que aviat podran ampliar el nombre de taules a la terrassa.
El març d’aquest any, quan l’ajuntament va presentar el final de les obres que convertiran l’entorn en un “espai de vianants”, les imatges simulades per ordinador mostraven uns grans espais per on unes figures blanques passejaven o seien en bancs. S’hi van oblidar els músics ambulants, els venedors de roses, els pixaners furtius, els borratxos que vomiten...
“La pavimentació que es col·locarà en aquest entorn s’ha concebut com una catifa [sic] al voltant de l’edifici del mercat”, deia el text informatiu de l’ajuntament. Com que s’eliminen les voreres i gairebé tot el trànsit, és obvi que aquests espais amplis atrauran un altre ús que tampoc sortia a les imatges simulades. Només cal veure el que ha passat al passatge Mercantil, un dels primers trams enllestits: poc després que el nou paviment estigués a punt, amb unes llambordes planes d’imitació, els dos restaurants que hi ha al passatge van ampliar el nombre de taules a la terrassa, ocupant la meitat del carrer.
La nova ordenació també maltracta el Passeig Picasso. En diversos punts el paviment que hi acaben de posar és tan senzill que ja s’ha aixecat. Des de fa uns quants dies, s’han reduït les places d’aparcament --240 en tota la zona-- per tal de convertir-lo en la via que canalitzarà gran part del trànsit al voltant del Born (està previst que a l’agost se’n recuperin 72 davant els edificis fantasmagòrics dels antics jutjats). Amb el tancament definitiu del carrer Comerç --excepte per anar a l’aparcament públic--, ara tot el trànsit es desvia per Princesa, cap al carrer Rec i cap al passeig Picasso. No sembla que s’hagin valorat prou les dinàmiques urbanes que ja hi havia fixades actualment: el carrer Princesa, per exemple, és una via habitual perquè les escoles accedeixin a la Ciutadella quan hi van de visita, així com els alumnes que estudien a l’escola del parc. A més, l’augment de trànsit crea una barrera natural de connexió entre el barri i el parc.
Tot i que aquests dies, a última hora, diversos carrers com el de la Fusina, Ribera, Comercial o el passeig Picasso han quedat fora del tractament específic perquè ja estaven massa saturats, el Pla d’Usos del 2013 serà polèmic per força. Caldrà llegir-lo a fons i fixar-se en els exercicis de cinisme que conté, com quan admet que hi ha “un desgast veïnal no desitjat” i cal establir “mecanismes compensatoris”, o amb la creació del “segell de responsabilitat social” per als “inversors/hotelers/restauradors”.
Mentrestant, a l’espera de la inauguració i aprofitament del Born Centre Cultural, uns metres més enllà es produeixen tot de fenòmens urbans per reflexionar: l’entorn de l’estació del França s’esllangueix entre males herbes; la muralla del baluard de defensa passa desapercebuda entre edificis nous; l’hivernacle del parc fa anys que està tancat al públic. Cada nit, sota els porxos del passeig Picasso i a la Ciutadella hi dormen desenes de sense sostre, rodamóns, desclassats, desnonats: actors secundaris sense paper a la pel·lícula que Barcelona vol vendre al món.
Jordi Puntí, El Periódico, 22 de juliol del 2013.
0 comments
Post a Comment