“Es van cometre errors...”

Els nord-americans tenen una frase sensacional que il·lustra com cap altra la buidor de la política actual: mistakes were made —es van cometre errors—. La sol dir qui ha d’admetre un error i alhora es vol escaquejar de les conseqüències d’aquest error. Amb aquesta fórmula s’accepta que hi ha hagut un problema, però la veu passiva impedeix que s’identifiqui el subjecte. S’han comès errors, però ¿qui els ha comès? Ah, espavila’t. El punt de fuga elimina el culpable. La majoria de presidents dels EUA l’han feta servir alguna vegada: Nixon, Reagan, Bush fill... Bill Clinton la va utilitzar el 1997, en ple escàndol pel finançament del Partit Demòcrata a través de donacions privades.

Deu ser per això del finançament irregular que aquests dies m’imaginava a Duran i Lleida fent servir la frase trampa per comentar la resolució del cas Pallerols. “És evident que es van cometre errors”, diria, o alguna cosa així. Al final Duran i Lleida va optar per una altra forma d’amagar l’ou: un símil casolà que incloïa l’aixeta oberta d’una banyera i un veí al pis de sota que en pateix les conseqüències en forma d’inundació. Al final la culpa era de l’aigua, esclar. Per això a l’hora de la veritat les responsabilitats s’han diluït en una multa milionària i cap sacrifici humà. Tot amb tot, la resolució judicial fa tuf de gremialisme entre els partits polítics majoritaris, que són rivals però s’ajuden a tapar-se les vergonyes els un als altres.

És, també, un desenllaç antiquat, que es refia de l’opacitat elitista que tradicionalment embolcallava a la classe governant. Els polítics d’aquí encara no han entès que, des de fa un temps, assistim a la fi de la ingenuïtat democràtica. La crisi econòmica i els múltiples casos de corrupció han posat els ciutadans en alerta. Internet ha portat més canals i més diversos per conèixer les notícies i contrastar opinions. Les excuses i subterfugis queden desemmascarats d’un dia per l’altre i la pressió sobre els polítics serà cada cop més forta. Queda per veure què passarà quan se superi l’estupefacció actual. Si per fi es passaran comptes, per dir-ho en passiva.

Jordi Puntí, El Periódico, 14 de gener del 2013.