Repetiu amb mi: Barcelona World!

Tothom que hagi provat de comprar un bitllet per volar amb Ryanair —la companyia que aquesta setmana, i deu ser un rècord, ha tingut tres aterratges forçosos i una invasió de xinxes en un vol— sap que a la seva pàgina web canvia els noms dels aeroports de Girona i Reus i els converteix en Barcelona-Girona i Barcelona-Reus. La Generalitat els ha demanat repetidament que tornin als noms originals, però la companyia irlandesa no els fa cas. Deuen considerar que l’equívoc va inclòs en la subvenció d’uns quants milions d’euros que el govern català els dóna cada any perquè mantinguin l’activitat aèria.

Així, els turistes mal informats arriben a Girona o a Reus pensant-se que ja són a tocar de Barcelona, i mentre esperen veure a l’horitzó les torres de la Sagrada Família, les dues hores d’autocar se’ls fan eternes. En el fons, és probable que al govern ja li estigui bé aquesta visió del territori català com una extensa zona metropolitana de Barcelona capital, perquè ara, quan es tracta de donar un nom al nou projecte que ens ha de fer oblidar Eurovegas, de sis parcs temàtics sis, han triat Barcelona World. (Heu de pronunciar Barcelona a l’anglesa, com si fóssiu la protagonista de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona.)

S’ha de dir que el govern català ha reaccionat de pressa al fiasco d’Eurovegas, i la marca Barcelona —combinada amb World, aquest genèric anglès que val per tot i res— els ajuda a disfressar els interrogants que el nou projecte hereta de l’antic. Al capdavall, els 10 milions de turistes anuals que volen atreure ja estan familiaritzats amb la idea de Barcelona com a parc temàtic, i no oblidem que l’aeroport de Reus —de Barcelona-Reus, perdó— queda molt a prop.

És curiós, a més, amb quina rapidesa l’anunci ha fet canviar algunes opinions. Els qui abans defensaven l’aposta d’Eurovegas, ara en reneguen a favor d’aquesta opció més nostrada. També hi ha els qui blasmaven l’amic americà per inducció al vici i el joc, però ara celebren amb entusiasme aquesta proposta de la qual gairebé no sabem res. Per provar d’entendre la confiança cega que de sobte els desperta el nou projecte, en vénen al cap dues metàfores, una de cursi i una altra de vulgar, ho sento. La cursi: ens agrada explicar els nostres somnis perquè ens semblen interessants, però ens cansa sentir els dels altres. La vulgar: ens fan gràcia els pets que ens tirem nosaltres, mentre que els dels altres només fan pudor.

Jordi Puntí, El Periódico, 10 de setembre del 2012.