Els que volen discrepar

Als seus articles d’ahir al diari El País, els escriptors Javier Cercas i Elvira Lindo coincidien a veure la societat catalana actual com un lloc on predomina un discurs únic —el de l’independentisme— perquè els que no hi estan d’acord s’estimen més guardar silenci o s’hi veuen obligats. Javier Cercas parlava d’“una mena de totalitarisme soft” que té a veure amb “la il·lusió d’unanimitat creada pel temor a expressar la dissidència i Elvira Lindo es referia a uns coneguts seus que són “escriptors, músics, actors, directors d’escena, agents literaris, editors, directors de col·leccions, periodistes” i no sap el que pensen, i es preguntava: “¿no deu ser que no volen dissentir del fervor majoritari?”.

És cert que alguns mitjans de caire nacionalista (catalans i espanyols) són monotemàtics en la línia dels seus col·laboradors, i la discrepància és escassa, però alhora cada dia llegeixo i escolto opinions en què la dissidència s’expressa lliurement i en graus diferents, amb més o menys sentit comú. Només ‘han de voler trobar. Al capdavall la discrepància en veu alta és una qüestió de valor personal, gairebé diria de necessitat, i de tribunes no en falten. Un exemple són aquests bloguaires que de sobte es converteixen en un fenomen viral perquè han escrit un text que aconsegueix articular el que pensa una de les majories, a favor o en contra.

Tampoc no crec que es pugui culpar la pressió social de ser un fre a la llibertat d’expressió. Per sort encara no hem arribat a aquest extrem, tot i que és veritat que alguns mitjans pugnen per dictar cada dia l’agenda dels polítics de Barcelona i Madrid. Em pregunto si aquest silenci que noten Cercas i Lindo no és, de fet, una forma d’autocensura davant d’una paradoxa. Vet aquí la paradoxa: quan el pensament progressista i contrari a la independència busca arguments legals per defensar la seva postura —apel·lant a la Constitució, per exemple—, coincideix perillosament amb l’actitud tancada del PP. Per això val més callar, potser pensen.

Jordi Puntí, El Periódico, 16 de setembre del 2013.