Se'n van anar, en un dia molt clar

Cada matí, a Catalunya Ràdio, hi radien un anunci d’una agència de viatges d’uns grans magatzems que vostès coneixen bé. No cal dir-ne el nom. Es van fundar a Madrid el 1940 i ara estan presents a moltes ciutats de la Península. També a Lisboa i a Porto, però no a Logronyo. Com que en aquests moments hi ha un lector de Cerdanyola que es pensa que és el Sepu, ha de saber que el Sepu va tancar el 2002.

A l'anunci, un home i una dona es preparen per anar-se’n de vacances. L’home repassa què s’emporten: “Maletes?”. I ella fa: “Hi són!”. “Banyadors?”. “Hi són”. Així, una estona. Fins que ell pregunta, com si res: “El nen?”. I els dos criden alhora, desesperats: “El nen!”. Així ens expliquen que se l’han deixat a casa o dins del cotxe o en qualsevol altra banda. No és el gag més original i divertit del món però mentre t’ensabones els dits dels peus fa el fet.

Els últims dies, l’anunci ha patit una variació i l’home i la dona ja no criden “El nen!”. L’home enumera què porten (ara també un llibre) i acaba dient: “El nen”. El nen hi és, doncs. Potser algun oient es va queixar. La pèrdua d’un fill és molt angoixant. Els que no tenim fills ho sabem gràcies a La gran familia, quan l’actor Pepe Isbert busca el petit Chencho. O potser els anunciants ho van variar perquè els va semblar excessivament dur, amarg.

Doncs feia gràcia que s’haguessin descuidat el nen. Justament l’humor neix a partir del que és seriós, solemne, espantós. Per això entre nosaltres ha despertat tants sarcasmes i befes l’aparició del lapao, aquest idioma de l’Aragó. Perquè sabem de sobres que els espanyols fragmenten com ningú, ataquen, divideixen, enfronten amb gran art. I no parem de riure mentre tothom ens va fent adéu amb un mocador. Per a mostra, el País Valencià i ara, els aragonesos. I les Illes, només cal seure i esperar. Millor bevent palo.

 

Enric Gomà, Ara, dimecres 22 de maig del 2013.