El Dia de la Pizza a Hercegovina

Després de la guerra, els empresaris de restauració d’Hercegovina van crear una festa anual, el Dia de la Pizza, per difondre aquest plat entre els seus conciutadans. Cada 19 de maig, les pizzeries hercegovines, sobretot a Mostar i a Konjic, munten parades al carrer, les guarneixen amb banderes i hi exhibeixen unes pizzes esplèndides per vendre-les, ja sigui a talls o a quarts, mitges o senceres. Pels altaveus se senten tot el dia gangas, reras i okjvicas, tonades populars del país, i a les places hi ha homes i dones que ballen danses tradicionals amb un tall de pizza a la mà (també s’observa un increment notable de vendes de llevataques).

 

Matí, tarda i vespre s’hi assaboreixen des de pizzes modestes, com són la Margarida i la Carbonara, a pizzes molt elaborades per grans mestres pizzers, com es la pizza de ragout, la transsilvana i la de cabell d’àngel amb gínjols confitats, que és una pizza dolça. Els pizzers més aplaudits dediquen pizzes als clients i hi escriuen amb salsa de tomàquet, mitjançant una mànega de pastisser, dedicatòries com aquesta: “Al Zeljko, li desitjo els millors peperoni”. A aquest fenomen del Dia de la Pizza, encara molt desconegut, hi va al·ludir Enric Gomà a El Cafè de la República: els més desperts es deuen haver adonat que sóc jo mateix, i la veritat és que mentre ho anava explicant a la ràdio em parava una gran atenció perquè ja calculava que dos dies després en parlaria en aquest diari.

 

Ja fa un temps que alguns pizzers adverteixen que tota aquesta xerinola i tot aquest amor sobtat a la pizza per part dels hercegovins és només una gresca amable que contrasta amb la caiguda de clients a les pizzeries durant l’any. Els artesans i la indústria pizzera d’Hercegovina s’estimarien més una mica de senderi entre els ciutadans i que mengessin pizza amb normalitat, les quatre estacions.

 

Enric Gomà, Ara, dimecres 24 d'abril del 2013.